Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/373

de la perla mallorquina.
—¿Y el botifarró, padrina?
¿Y el botifarró?
———
—Axí el cetro anomenavan
que duya en les seues mans
tots els atlots ignorants
que sols de riure es cuydavan.
Ab éll feya postissures
betlendines y falets
á les nines; y élles, pures,
reyan com á babeluets
al veure el bastó bronyit
qu'era un tronch redó d'ausina.
—¡Jo hauría esclafit, padrina.
Jo hauría esclafit!
———
—Ja la ciutat entregada
pujava la processó
per la costa del Bastió
fins qu'era á la Reconada.
Llavò entrava per devall
el mateix arch que hi ha allá,
per hont dihuen que á cavall
el Rey en Jaume en passá;
qu'era el portal principal
de la ciutat serrahina.
—¿El mateix portal, padrina?
¿El mateix portal?
———
—El mateix. Y á Sant Miquel
la Colcada s'aturava
y una missa allá's cantava
dant gracies al Deu del Cel.
Mentrestant els majordoms,
els mercaders, els notaris,
els penons ab sos prohoms,
sobreposats y clavaris,