Pàgina:El Mosáico I (1896).pdf/375

y dèu cavalls cotoners
seguían per can Molina.
—¿Y llavò que més, padrina?
Y llavò que més?
———
—Corría tot el seu curs
la solemne processó;
y acabada, en el balcó
d'Almoyna, feya un discurs
un retjidor dels mes sávis;
ab el qual feya memoria
del valor dels nostros ávis,
benehint cent noms de gloria:
¡Bons llinatjes! ¡Ay! Jo'n sé
qu'ara passan fam canina.
—¡Qu'heu sabêu de bé, padrina!
¡Que heu sabêu de bé!
———
—Y el senyor Lluch, tot encês
bén vestit de cap á peus,
mentres trêyan els arrèus
del Rey y son cap d'arnês,
á Cort feya reverencies,
capades y cortesíes,
y tot eran vossel-lencies,
vosses mercês, senyoríes...
y fêya per cobrar nom
salts y bots de pantomina.
—¿A devant tothom, padrina?
¿A devant tothom?
———
—¡Oh, Senyor! ¡Quantes families
mortes sense succesió!
Can Net el Comenadó,
els Sales, els Santacilies,
Can Torrella de Morneta,
Can Ferrandell, Can Pujades,
Can Moranta, Can Dureta,