Aquesta pàgina ha estat revisada.
la Bondat, l’Amor bella,
que son del Cel la clau.
¡Els Reys! ¡Els Reys!
Que cercan qui’ls ensenye
la Lley, mare de lleys.
Son Déu dins Betleem troban.
Dalt gran palau el creuen;
dins pobre estable el veuen;
humills baxan el cap.
Y al bon Jesus adoran
per Déu de la Inocencia,
per Mestre d’una ciencia
que ningun d’ells la sap.
¡Els Reys! ¡Els Reys!
Que joventut desitjan
per sos Estats ja veys.
Alla á sos peus hi posan
presènts de gran riquesa,
y aceptan la pobresa
que Déu los ha mostrat.
Pastors y Reys encobla
l’amor que el Nin exhala.
Reys y pastors iguala
la lley de Caritat.
¡Els Reys! ¡Els Reys!
Que escampan per la Terra
la Lley, reyna de lleys.
