Pàgina:El Secret del agüelo (1870).djvu/8

de que me vechen així; no me fasen dir que sí, quant el meu cor diu que no. Ya sap que tota la vida, siga tort ó siga dret, en quant ha manat y fet, en tot per tot l'ha obedída; pero olvidar mis amores? Mare, aixó es tan imposible, tant, com el ferqu'un gat piule; tant, com que plóguen bacores; qu' el cor es l'amo; y en fin, mi pecho ya está aprasao per un chic rós y templao con canela y tirurin.

Nela	Calle pronte, só babosa, y fiques dins, poc sentit; no sé yo d'ahon mos ha eixit tan tonta y tan orgullosa.

Nasio

Ya veu que de res té por, cuant me despresia tan clara.

Chesinta

Mes val vergoña en la cara, que tindre pena en lo cor.

Nasio

Chesinta...

Chesinta

Deixem estar.

Nasio

Pero yo...

Chesinta

Ma qu'es tosút! Vamos, est'home ha naixcut pa ferme á mí condenar!

Nasio

So Manuela...

Nela

S'acabat, per qu'estic ya que revente! Dona, váchasen, n'om tente, perque farem un albat! Váchansen; pero no, atenga, que vullch...(m'haufega el berí.) Dona, vinga; vinga así, y el consell que li dic prenga. Ya que tú vols que m'asbare, ya qu'em declares la guerra y tires mons plans per terra, s'acabat, ya no tens mare.

Chesinta

Pero...

Nela	La pau te convida si 't portes com una dona; pero si no, cara bona