Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


blanca 
bruna


blanca
 bruna
 i fina com un pa de mel
—més que una amoreta collida al carrer

la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
 —joliu dolençant

camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:

si ahir era poncella ara és mon tresor
—com la satalia cada pit rodó