Vés al contingut

Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

col que sia? La perdiu, miro!... I ficso, que la miro... I que no la perdo de vista... Però em dic: «Atura-t, Rafecas, que tu tens teories fermes», i fujo de la bestia en salsa, com si fos el drac de Sant Jordi.

Senyora Flora

 Però tu ets un home, i la dòna..., ai!..., la dòna és més feble que l'home.

Senyor Rafecas

 Del cos, bueno, però no del païdor.

Senyora Flora

 Potser sí, però tinc una angoixa, i una sòn, i uns defalliments, que per mi no són naturals. Pobra de mi!... Em torno bleda!

Senyor Rafecas

 No és que t'hi tornis...

Senyora Flora

 Vols dir que ja ho era?

Senyor Rafecas

 Vull dir que t vas concentrant... i... acumules el tractament.

Senyora Flora

 No t'entenc; però t'asseguro que Déu men guard' i la Mare de Déu que vingués un lladre am mals fins i em digués «vina»... Em