Que si en tenia? Que ho digui ell, si en tenía. No haviem disputat mai, que no hi hagués algun desperfecte. En tenint raó, ho trencava tot, i en tenia sempre, de raó. Amb això, compti, la vajilla... També era un caracter, jo! Però, per penes molt fondes, vaig anar defallint... defallint..., i ara (plorant), romàntica... i trista... i no faria més que plorar, i si no ploro més sovint és que ja no m queden ni llàgrimes..., ni esma..., ni sentiments... (Arrencant un gran plor.) Soc molt, molt desgraciada!!
Senyora: no plori, per Déu, que les llàgrimes em sobressalten!
Em vull morir!
Dic que m sobressalten... i quan estic sobressaltat perdo la brújula i dic lo que no voldria dir, sense mirar que sia casada, ni marits, ni drets adquirits! Digui-m què té i... millorem-ho.
No li puc dir, perquè... no ho sé.
