Pàgina:Els Perses (1898).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cavallers i pions, d'esguard ferotge
i cobejosos de guanyâ en la lluita[1].
Atembares hi era, el que s dalia
per lluitar a cavall; també Massistres,
Imeus el sagetaire, Pharandaces,
i l colcador Sosthanes. N'enviava
el Nil fecon uns allres: Susiscanes,
Pegaston nat d'Egyple; el gran exarca
de la sagrada Memphis, i n-Arsames
i els de les terres de l'antiga Thebes
d'Ariomardus; gent terrible i forta
que habita les llacunes i és experta
en manejar els rems de naus lleugeres.
L'estol seguia de la gent de Lydia
que viuen en plaers, gent de montanya
que no coneix la mar, als que comanden
Arcteus i Metragathes, reis justissims;
i els Sards, que arrossegant carros de guerra
de dos i tres cavalls, d'or els rubleixen
i fan l'admiració d'aquell que ls guaita.
Els moradors de Tmola ja amenacen
ab el dur jou de l'esclavatge a Grecia;
entre ells hi han els sageters de Mysia
a les ordres de Mardon i Tharybis.
Babylonia envià pera combatre
els soldats coberts d'or, que solen caure
com una allau despresa i que confien
en el llur art de manejar ballestes,

  1. Lo Ψυχῆς εὐτλήμονι δόξῃ de l'original no s pot traduir prou clarament en nostra llengua.