viscolava y aixeribía al compás de la seva voluntat, fins arribarse a bellugar las cosas cançoneras y engorronidas que més entrebanchs li posavan suara ab el llur ensopiment!
Aquell herbey tan espès y tan toçut, que privava de dar un pas per entre l'esglesia y la rectoría, ja jeya a feixos estimbat al fons de las torrenteras, deixant lliure el tránzit dels caminals. Aquells carreus cayguts de las parets, qu'a tot arreu entrebancavan y feyan nosa, ja tornavan a içarse a dalt dels murs, sostenint l'empenta de las voltas. Aquella pobra esglesia, que se n'anava a troços per moments, ab las llosas enfonzadas, las parets plenas d'esberlas y la coberta tot un esboranch, s'alçava altre cop amaciçada y ferma, resolta a esperar a peu dret l'embestida dels sigles que vinguessin. Fins la rectoría, la rectoría, tan corcada, tornava a aixecar el cap tota alegroya; perquè, aixís que las obras de l'esglesia varen estar llestas del tot, se va apariar un xich la casa de la
