junyir, de doblegar... —anava repetint el rector, tot acostantse a l'arquimesa ahont hi havía disposats els ornaments pera revestirse.
Mes, aixís que va veure las sagradas vestiduras, va sentir terror dels propis pensaments. Tant bon punt va agafar l'amictus pera posársel a l'espatlla, se va recordar de que aquell drap era'l vel místich ab que van ser tapats els ulls del Christ a l'hora dels escarnis y las befas... y va començar a trobarse aconortat ab el recort de la paciencia divina. Quan va passarse, després, l'alba pel cap, anava sentintse ab més consol, boy pensant que la blanca vestidura era la túnica d'orat que van posar al Fill de l'Home, a la nit de la Passió. Acabat, tot lligantse el cíngol, quasi esdevenía enterament asserenat, perquè li passavan per la memoria las cordas de Getzemaní y els açots en el pretori...
Però, després, tot de sobte, quan va ser a creuharse sobre'l pit l'estola d'or, signe d'inmortalitat y atribut majestuós
