Vés al contingut

Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

l'alba, els qu'havían passat la nit a l'hostalet, sen tornavan cap a casa, sentían gran defalliment, com si portessin al cor una vuydor. Però lo estrany era que, aixís com anavan devallant als sots, altre cop se'ls apareixía l'imatge de la bagaça. Boy a mida que s'allunyavan de Puiggraciós, més els revenía'l desitj de tornarla a veure, més y més s'encenía'l somni de carnals nuesas, y més s'encomanava tothom aquella passa de tristas luxurias que surava, com un tuf de febre per demunt dels sots...