Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 —¡Cor ben fort, —deya entre sí, —cor ben fort es lo que'm cal pera batre als enemichs de l'ánima! ¡Amenaças de profeta irat, mots d'execració, sentencias d'apocalipsis, es lo qu'haig de rebotre a la cara dels bonyeguts feligresos pera arrencarlos a viva força de las urpas del mal esperit!...

 Y mentres li començavan ja a passar per la memoria antigas formas de conjuri y esgarrifosas paraulas d'exorcisme, y se li acudían terribles anatemas y li venía'l pensament de barrar l'esglesia als condemnats... tot de sobte va repensarse, rumiant que potser encara fora hora de fer un derrer esforç de redempció recorrent a la pietat... Sería la derrera provatura, la derrera... Y, animat per aquella alenada d'indulgencia, va fer anar altre cop a Puiggraciós, convidant ab el perdó als ermitans y a la bagaça si venían tots a penitencia y's repenedían de bon cor. Mes els de l'ermita varen tornar a respondre que, com qu'ells no havían fet cap mal, ni havían robat res, ni