Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

pastors que s'havían aplegat sobre 'l coll de càn Ripeta.

 —Donchs jo també 'l som vist avuy a las rourellas de la Rovira..., —va respondre un rabadá.

 —Y jo als voltants del Bosch Negre, —va fer el pastor de càn Prat. —Y ¿quina hora era, quan l'has vist? —¿Jo?... Uns tres quarts de vuyt, serían...

 —Jo també. Vuyt horas no eran encara...

 —Donchs... a la mateixa hora me 'l so trobat jo.

 Y com que tothom l'havía vist a un mateix temps en paratges tan distants, aquells guardadors d'ovellas y moltons varen quedar tot capficats, tot rumiosos, pensant ab aquell home del diastre que tenía 'l do maravellós d'aparèixers desde l'un cap a l'altre cap del terme, a la mateixa hora justa y cabal. Y aquella caboria dels pastors se va encomanar altra volta a tot Montmany. Desde aquell punt, la figura recargolada del jayo de