de neguit. Mes la pitjor pena y el pitjor dolor varen ser quan el sacerdot va conéixer qu'ell també s'encomenava'l desfici dels sirvents
—¿Y si no baixessin?... —començava a pensar mitj esferehit. —¿Si abandonessin l'esglesia pera sempre més?... ¿Si no volguessin més missa ni sagraments?...
Va passar un quart, va passar mitja hora, ne va pasar una... y res. El capellá, revestit de cap a peus y plantat de tant temps devant de l'arquimesa, a la fi va agafar el cálzer y, ab ayres resoluts, va surtir cap a l'altar. Al posar els peus al presbiteri, no's va poder estar de llençar una mirada a la nau pera veure si havía comparegut cap feligrès escadusser; però, com que las ombras s'apilavan feixugas per tot el temple, no va distingir enterament res. Solament pel silenci de tomba que regnava's coneixía que dins d'aquella foscuria no hi alenava ningú.
El día, en compte d'alçarse, s'anava tapant, tapant. Ni la mica de claror gla-
