Vés al contingut

Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

çada que s'escorría pels finestrals, ni las llumenetas tremolosas dels ciris que parpallejavan a l'altar, eran prou pera esbargir las tenebras que s'escampavan arreu. No més els llums de la credença feyan com una boyrina lluminosa a l'una banda y altra del Sagrari; y, en quan a las dúas palmatorias de sota Sant Pau, ab prou feynas feyan lluhir una mica l'espasa de l'apòstol rebassut. Lo demés tot eran tenebras y espessor de llims...

Ab el cor vessant de dol, mossen Llátzer palpava per sota l'ara, mentres deixava'l cálzer y treya la bossa y regirava'l missal. La tristesa inconsolable d'aquell día de foscuria se li ficava a glops dintre de l'ánima, com si volgués ofegarla en sa negror. «¡Sol! —barbotejava, plorós. —¡M'han deixat sol!» Y tan contorbat estava per la tribulació, que ni esma tenía pera anar seguint las ceremonias ni pera recordarse de las paraulas de la missa. Ell prou feya esforços pera asserenarse y aixecar l'esperit a Deu... Però cada pas del sacrifici era