pera'l pobre capellá una pungida nova y un clau nou El primer cop que's va girar de cara a la porta de l'esglesia pera dir El Senyor sía ab vosaltres, va semblar que'l cor se li feya troços al veure que la salutació d'amor ressonava en la soletat... ¡El Senyor sía ab vosaltres... y els banchs eran vuyts, tots vuyts!... «Però ¿ahont sou, oh condemnats feligresos? —preguntava entre dents el sacerdot. —¿Ahont sou, que fugiu de la benedicció del cel?» Y, com si fos una resposta misteriosa, tot d'un plegat va sentir una veu llunyana que li revelava'l siti de damnació ahont els bosquerols s'aplegavan en aquell instant.
...En compte d'encaminarse, com sempre, a la parroquia, s'havían enfilat cap al cim de Puiggraciós. Las donas prou volían devallar, com de costum, al sot de l'esglesia pera anar a missa, segons
