Veya las cambras fumadas de l'hostalet totas plenas de gent y resplandors... y li semblava qu'eran la nau y el presbiteri d'aquell temple del pecat, ahont s'hi celebrava la festa del dimoni. La llar, tota encesa, ab bon espetech de foch de garbons, se li apareixía com l'altar major de l'infern, guarnit de tions y de flamas qu'il·luminavan sinistrament las parets negras de l'hostal y las caras torradas dels bosquerols. Devant de l'altar de foch, a tall de Sant Patró venerat, se li aparentava'l mal esperit, encarnat en la bagaça. Allí, mitj deixada anar sobre l'escon, se destacava la Rodassocas com en un trono triomfal, lluhint las trenas de color encès y el coll y els braços y el pit de carn blancaça. Tot al voltant, hi rondavan anguniosos, com devots que no gosessin arribar a l'altar, l'hereu de càl Janet, el xicot de l'Ensulcida, el Bepus de l'Uyá, tota aquella mústiga jovenalla, corsecada de luxuria y de tristor...
Com esferehit per aquella aparició sacrílega, el capellá tancava'ls ulls pera no
