Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/206

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

fonaments de las casas, ara pudría'ls caps de viga, ara feya plorar las goteras per'quí, per'llá. L'un día tot era «¡Veníu, veníu!» perquè s'ensorrava la teulada del corral... L'altre tot era «¡Corrèu, cuytèu!» perquè l'aygua's ficava pel barri y se n'entrava al celleret... Ab la mort a dins de l'ánima, la gent corría a apuntalar els sostres que feyan moviment o a tapar forats y escletxas ab manats de palla, ab pellingots...

 —¡La nostra hora es arribada! —clamavan las donas, esporuguidas

 Y els homes responían ab veu ronca:

 —¡Mal llamp de Deu com no morim tots a l'acte, qu'aixís acabaríam de patir!

 Però ja podían resar, ja podían malehir... l'aygua no s'aturava ni ab renechs ni ab parenostres. Dali que dali, dali que dali, anava cayent del cel sense parar, las unas vegadas a bots y a barrals, com si hagués de finar el món... altres cops tot a pleret, a pleret, com si, afadigada y tot de caure, no portés mica de