seti... Lo que no arribava a endevinar era si'm treyan d'allí pera lliurarme dels degotalls que'm queyan a demunt, o bé... si tant mateix m'havía arribat la derrera hora y m'havían d'enterrar, y els avis ja'm duyan cap al sot, sostingut per las puntas del suhari. Allò, sí, que may ho vaig entendre, may...
Y aixís, assegut a l'entrada de la rectoría, anava fent memoria, mossen Llátzer, de las sevas caborias de malalt, com si volgués surgir ab el pensament retalls de somni y llencas de desvari... quan, tot de sobte, va semblar que's desvetllés de las visions de la tomba pera pensar en las cosas d'aquet món. Ab una veu entelada y tremolosa que trasparentava la debilesa de l'esperit, va cridar als jayos:
—¡Joseph, Mariagna, veníu! Dèume un xich d'ayre. Ajudèume a alçar... que surtirèm al defora... Vull veure l'esglesia, vull veure'l jardinet...
Al sentir aquets mots, va semblar que als avis se'ls glaçava l'ánima. El vell
