rat s'acostava a la parroquia. Y, com si se li deixondissin dins del cor mal adormidas confianças, sense poder dir còm ni per què, va començar a sospitar que aquell que s'acostava era un feligrès desvalgut que venía a demanar auxili al seu pastor, a implorar la divina gracia, a soldar la cadena d'amor trencada per culpa del pecat.
La cridadiça cada vegada ressonava més aprop. Als gossos de la Rovira ja se'ls sentía lladrar desde'l bassal, com si haguessin acompanyat al vianant fins a la baixada de las vimeteras.
—No pot ser lluny... —deya entre dents mossen Llátzer, tot guaytant per la finestra.
No va trigar gayre a sentirse fressa per l'hortet... un soroll acompassat de petjadas que retrunyía en mitj de la quietut.
—Ja es aquí... —mormolava el capellá, clavant el cap derrera dels vidres. —Ja es aquí...
Al cap d'un moment, escayentse'l ca-