rat... Aném. Ensellèu l'euga a l'instant... Si vós tot sol no podeu, qu'us ajudi la Mariagna, o si no ja vindré jo...
Y el jayo, carregat com sempre de paciencia y humilitat, va encaminarse a cumplir l'ordre, sense entendre prou bé aquell espurneig d'alegría fervorosa que il·luminava la cara de missenyor.
—¡Ah, si aquesta nit pogués fer las paus ab els feligresos! —deya entre dents mossen Llátzer, tot obrint la porta de la rectoría pera anar cap a l'esglesia. —Allí dalt, al Lladonell... —anava pensant— trobaré als vehins reunits aprop del llit de la malalta... Allí'ls parlaré fins a somòurels, fins a tocarlos el cor, si Deu m'ajuda ab la seva gracia...
Quan va ser a traspassar el cementiri, una ratxada de vent glaçat va fer estremir a mossen Llátzer. La nit era freda, rúfola... l'ayre, humit... el cel, endolat y sense estrellas. Els núvols, que suara passavan com corbs per devant la lluna, l'havían tapada tota ab llurs alas de negror...
