espatllas pera lliurarlo del rellent fret de la nit.
Després la marxa va començar. La vella, agenollada devant de l'esglesia, va veure com s'allunyavan traspassant el cementiri, com trencavan pel rengle de xiprers, com atravessavan el caminal. A devant marxava'l jayo mitj ranquejant y pas a pas, perquè, embraçat com anava ab la campana y el llanternó, ab prou feynas podía dur l'euga del ronçal. Derrera venía cavalcant el capellá, ab el cap mitj caygut y las mans creuadas sobre'l pit, com abraçantse ab el Sagrament que duya a sobre. Sols de tant en tant aixecava'ls ulls enlayre y's posava a cantar baixet, com si resés, un altre planyent versícul:
—¡Réntam, Senyor, de la meva iniquitat més d'un cop y més de dos, y esbandeixme de pecat!
—¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch,
