Per això es que no'n sentía ni un mot, dels planys de la pobra avia Mariagna, que desde dalt de la finestra anava cridant y esgargamellantse, fins que a l'ultim, afadigada y somicosa, va baixar escalas avall, ab l'intent de surtir al defora y veure si trobava a n'en Joseph. Anava la velleta ab posats d'angunia, desolada... y, com si la desgracia l'empaytés, semblava disposta a córrer tots els camins y víaranys... quan, al ser al mitj de l'entrada, se va topar, sense vèurel, ab el jayo, que venía coixejant.
—¡Ay, Joseph, corrèu, cuytèu —Però... ¿què teniu? ¡Reyna santa!
—¡Missenyor no sé què té!... ¡Missenyor s'está morint —¿Morint, diheu? ¡Valgans Deu!
—Sí, morint... si ja no es mort. L'he cridat... y no ha dit res; l'he tornat a cridar... y no m'ha respost paraula; li he tocat la má... y l'he trobada com la neu...
Y, ab las llágrimas al ulls y la por a l'ánima, vell y vella sen varen entrar
