vían fet els passats, desde las centurias més llunyanas.
De primer moment havían roncejat un xich, dubtant, no sabent què fer ni quín determini pendre. Feya tant temps que no posavan els peus a la parroquia, qu'havían perdut l'agre de baixarhi. Però aquella indecisió no més va durar un instant, perquè desseguida varen veure que, tant si volían com si no, calía obehir a la lley de las costums eternas, heretada de las vellas generacions. Ademés d'això, hi havía una altra cosa... y era qu'al acte també varen començar a sentir una estranya curiositat de saber quín posat faría, el rector, mort. Tan esperitat y tan altívol que se'ls havía presentat sempre, volían veure allavors còm deuría esser, ab els ulls cluchs y boy estirat demunt del túmbol. Allò era, allò, més que res més, lo que'ls havía acabat de decidir a surtir de casa; y, mentres devallavan cap al fons del sot, com qu'encara hi havía feligresos que dubtavan, un xich esporuguits, com si no gosessin a