arribar a la rectoría, en Pere Mestre va dir, tot sornaguer:
—¡Ara ray!... Ja podem baixarhi sense por...
—¡Ta full! ¡Uydá! Murta la cuca, murt lu verí... —va respondre l'Aleix de las Tòfonas, mitj rient per sota'l nas.
Y aixís varen arribar a la parroquia, ben refiats de que'l rector ja no podría presentársels a devant com un Deu carregat d'ira, ni podría amenaçarlos ab la patena y el cálzer, ni podría bescantarlos per las culpas y pecats, ni podría clavarlos aquellas miradas que'ls atravessavan l'ánima, ni podría ferlos caure de genolls a terra, revestit ab la casulla, a peu d'altar.
Boy a mida qu'anavan entrant dins de la cambra mortuoria, els bosquerols s'arrambavan per las parets, ab posats encongits y vergonyosos. Ab tot y la curiositat que tenían de veure ben bé al
