difunt, no gosavan a alçar el cap, y ab la vista baixa, de reull, resseguían tota la cambra, miravan els ciris dels canalobres, y de mica en mica escorcollavan el cadavre.
Y el pobre sacerdot, desde'l seu llít d'agonía, sentía tot anguniat còm aquellas miradas tafaneras se passejavan amunt y avall del seu cos, ab la curiositat sinistre que fan venir las cosas de la tomba. Més que mirar, més qu'esbrinar, semblava que flayressin ab estrany plaher la farum mortuoria que voleyava per allí dintre, al voltant del llit. Però a l'últim, com si la flayre'ls marejés, varen esdevenir tot sòpits, tot somiosos, igual que si a la fi s'encaboriessin y anessin pahint per dins l'espectacle tèrbol de la mort. Xichs y grans varen quedar com enzas ensopits.
Ab tot y haverhi dins de la cambra aplegada tanta gent, surava arreu una lley de quietut desconeguda, com si aquells homes tinguessin el do misteriós de viure en complert silenci, sense piu-