Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tas, fins que vora de la pica van trobar un tros de blandó sobre 'l broch d'un canalobre. El jayo 'l va encendre, y ab el llum als dits anava avençant endins, endins, cap al presbiteri, quan va notar que caminava sobre un xipoll... L'aygua de las plujas, degotant per las esquerdas de la volta, s'havía embassat per tema, omplint els sots que feyan las llosas mitj enfonzadas...

 —¡Senyor, Senyor! —clamava mossen Llátzer, ab las mans al cap. —¡Senyor, no m'abandonèu aixís! ¡No'm castiguèu d'aquet modo, qu'encara soch massa feble pera semblants tribulacions!

 Y mentrestant, en Joseph, que ja havía arribat a l'altar major, encenía 'ls culs de ciri que trobava a la credença... y, a la claror trontollant d'aquells llumets, tots miravan, esborronats, l'aspecte sepulcral que feyan els sants y las esculpturas del retaule. La pols, l'humitat, la terra, qu'ho cobrían tot, donavan a las imatges y als trofeus el to descolorit y fastigós de las cosas enterradas... Las