Y com pera escórrer el bulto a las preguntas y a la requesta dels pidolayres, el vell girava cua desseguit, deixant tot pensatius, tot rumiosos, a n'aquells vehins de las quasi desertas fondaladas de Montmany, que, densá qu'estavan sense rector a la parroquia, tot lo més se veyan algun diumenge, reunits per la campana de Puiggraciós. Mentrestant, l'Aleix, ab una lleugeresa que semblava mentida pera'ls seus anys, devallava cap al sot de l'Uyá, traspassava la pineda de la Rovira, seguía 'l relleu de la cinglera de Bertí, s'endinzava en la boscuria de l'ubaga, fins qu'al arribar al collet de l'Ensulcida, com una serp que 's fica al cau, s'esmunyía dintre del casalot mitj enrunat de Romaní.
Aquellas quatre parets esquerdadas sota una teulada plena de forats, com un cel brodat d'estrellas, eran la seva estada, el seu amagatall. D'allí surtía cada
