els llochs preferits per la perfumada trumfa; y quan passava per la vora d'un pollancre, d'una alzina o d'un noguer, pegava llambregada al voltant de la soca, y tot seguit sabía si hi havía allí res pera pelar. Els gossos anavan endevant, ara ensumant, ara glapint, com conillers que persegueixen un rastre. Ell venía derrera, trico, trico, ab un serró a l'esquena y un caveguet a la má. Aixis passavan devegadas horas y horas... però tan bon punt lladrava un gos boy rascant prop d'una verdiça o d'un matoll de roldó, saltava 'l vell com una llagasta cap al seti de la fressa, y ab un cop d'ull ne tenía prou pera regonèixer el paratge.
Si veya que la terra s'alçava com inflada, ab el mánech del cávech picava sobre l'inflor, y, per mica que 'l terreny fes soroll de vuyt, el jayo, ab una ganyota de satisfacció, semblava que digués: «¡Per tot te deixo!» Pera que 'l tret fos segur, no més mancava que vegés surar, sobre l'indret, els vols de
