Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

natural, el van convidar a beure tot desseguit, y el van instar pera que jugués, perquè 'l cas era ferli alçar el colze y sentir las totxadas que deya, tot signant els trumfos als companys de joch.

 —Té, Carbassot, beu... ¡beu, qu'es del picant!... y agarra cartas, —van dir, tot fentli lloch en un rotllo de bescambrilla. —¿De quín coll anem? —preguntava 'l porquerol.

 —Bastos, trumfos, —li responían.

 —¡Pesta 'ls toch! —replicava 'l baylet. —De bastos n'ixen bastons, bastonadas y rahons.

 Y, tot fent anar els tragos endoyna y els estirabots a desdir, el porquerol tenía embadocada a tota la concurrencia.

 —¡Tira trumfos, Carbassot! —li manava 'l company que duya la partida. —¿Trumfos?... encara 'ls tinch a la feixa, engony...

 —Donchs pedras... carrega pedras.

 —Esperèuvos un xich, que las iré a cercar al cingle... si no las ha presas totas el rector nou pera apariar l'esglesia y la rectoría...