Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

mosquits morats que rondan enllepolits per la flayre de la trumfa... Allavoras s'ajupía, y vinga cavar ab cuydado, vinga aixecar la crosta de terra ab suavitat... fins qu'apareixía 'l sospirat tresor. Una per una anava cullint las tòfonas, una per una las netejava ab afalech, una per una las amorosía ab el palmell de la má... y, després de contemplárselas un rato, tan negretas, tan polidas, tan bonicoyas, las desava amatent dins del serró.

  Alashoras se disposava a tornar al cau... però abans cridava als gossos y s'assegurava bé de si 's veya ningú per allí 'ls voltants... Escoltava una estona ab el cap arran de terra, pegava mirada ensá y enllá, ab las mans fent ventalla sobre 'ls ulls... y, si no hi havía entrebanch, se las emprenía, trico, trico, cap a l'amagatall de Romaní. Calía vigilar, calía fer l'ull viu. ¡Eran tan berros aquells llenyatayres de l'Ensulcida! ¿Y els pastorots de l'ubaga? ¡El dimoni que 'ls va fer!