Aquesta pàgina ha estat validada.
cap a casa; mes, al sentir aquell udol, varen tots dos parar l'orella. —¿Sents?
—Sí...
—¡Posta qu'es en Carbassot...!
—Sí qu'ho es. —¿Volsthi jugar que'ns vol fer por?
—Oy, ben segur.
—Com sempre está per pletxería...
—¡Y es tan plaga, tan plagota!
Però... per això es escayent...
—Això sí.
—Fa esqueixar sentirlo...
—¡Fins faría riure als morts!
Y 'ls dos tocatardans varen passar de llarch, mitj somrihent al pensar ab aquell xicot del diastre, que sempre tenía tants acudits...
⁂
Després d'això va passar una estona, una estona llarga, potser un quart, potser mitja hora, en la més fonda de las quietuts. Però veusaquí que, tot d'un plegat,
