Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
68
joseph morató

axeribirlo, posantlo una mica a tò.

Una mica no més, per que del tot, no s'hi posaría may si no tornava a ajuntarse ab la dòna... Y com que la dignitat el privava de ferho, vèusel aquí desgraciat per tota la vida... ¡La dòna! ¡la dòna!... ¡Li feya molta falta la dòna!...

—Per viure axís, valdría més morirse d'una vegada;—va acabar per dirse.

Y un mal intent li va creuar per la testa... Y, com un estadant que va a inspeccionar la casa hont ha d'anar a viure, va dirigir els seus passos cap al cementiri, qu'axecava els seus xiprers y desmays cap a la esquerra, a poch més d'un tret de fona.

Quan hi va ser, va comensar a seguir els rengles de ninxos, reflexionant sobre lo estret que a dins se debía estar... «Ni dèu haverhi lloch per axamplar els dits» va reflexionar tot d'una... Y va aturarse davant d'una làpida que duya gravat el seu nom:

Propiedad
de
Rafael Vilar
y
familia