de Nargó), per haver-hi un mal pas prop dels Espluvins : per això no acostumen a enrayar fins a Oliana. En temps normal fan el recorregut d'Oliana a Ponts en tres hores; de Ponts a Lleyda hi posen un dia y mig, però també hi han anat en un dia y en tres o més; de Lleyda a Tortosa hi compten de quatre a cinc dies, y si a vegades s'hi ha anat en dos o tres, també se n'hi han posat set y vuit.
El lloc indicat per enrayar en el Noguera Pallaresa es la borda del Tort, damunt del poble d'Escaló; havent-se de barranquejar fins a dit punt, igualment que en tots els afluents dels esmentats rius. D'Escaló a la Pobla se n'hi baixen en un dia y mig, ordinariament, y en menys y tot, però també se n'hi han estat tres y quatre; de la Pobla de Segur a Lleyda, normalment, s'hi posa dos dies, y com a cas extraordinari, quan el dia es llarg y ab bones aigües s'hi pot anar en un dia; en cas contrari, cinc y sis dies.
L'empressari ha de comprar les redortes, remeres y estatges en el lloc ont s'enraya.
Les remeres són uns pals de bastant gruix (que van clavats) y d'uns 5 palms d'alçaria, ont s'apoyen els rems, disposats de manera que aquests puguin tenir tots els moviments de va-y-ve per donar al ray la direcció que més convingui. N'hi han dugues : una a la part de davant del primer tram, y una altra a l'extrem del darrer.
Quan el ray està parat, perquè 'l rem no sigui joguina de l'aigua, sense treure-l de la remera 'l decanten cap a l'interior del tram, subjectant el mànec en el llaçó, que es de redorta.
L'estatge consisteix en un pal de 5 a 6 palms clavat en el primer tram, darrera del davanter, destinat a penjar-hi les alforges y la roba per canviar-se quan arriben al terme de viatge, tenint-la així resguardada de qualsevol remull : per aquest motiu a Aragó 'n diuen ropero.
Abans de posar-se en marxa han de proveir-se també de barrers [1], que almenys han de tindre 2 metres de llargada, ab el corresponent gruix per servir d'alçaprem en el cas d'embarrancar.
Els barrers els paga l'empressari, qui ha de proporcionar igualment les sogues per estacar el ray a la parada, o subjectar-lo si sofreix algun contratemps o va perdut. En aquest cas, lligada la soga al ray, la tiren a la ribera perquè l'agafin els companys de la colla, y d'això 'n diuen cobrar la soga. Ab la mateixa expressió volen significar l'acte d'enrotllar la corda ab que està subjectat el ray quan el destaquen de la parada per empendre la marxa.
- ↑ A Aragó 'ls nomenen barreras.
