El conjunt de rays que naveguen, o, millor dit, dels que 'ls condueixen, es nomenat la colla, ab un encarregat o mandatari de l'amo de la fusta, que cobra un sobre-sou de dos rals almenys. Cada ray es conduït per dos rayers: el que va al devant (devanter) ha d'ésser més expert, y té assenyalat un ral més que 'l que va al darrera o a la cua (per aquest motiu nomenat cuer), el sou del qual es 4 pessetes diaries. A l'acabar la conducció se'ls paga retorn des del punt d'arribada al del llur domicili calculant els jornals, segons sigui la distancia, en la següent forma: de Tortosa a la Pobla de Segur o a Coll de Nargó, cinc jornades; desde Lleyda als nomenats punts, dugues jornades; y des de Balaguer a dits pobles, jornada y mitja, o dugues jornades si perden la tarda.
.png)
Es obligació del devanter portar la destral, y al cuer li correspon el trivet (barrina grossa per foradar les vigues). Devegades els deixa l'empressari, més en el cas de perdua han d'abonar el seu import.
Per estacar el ray en els punts de parada, unes vegades claven broques y en altres ocasions se valen de peyrades, conjunt de pedres, com el llur mateix nom antiquat (de peyra) indica.
Quan en el llit del riu hi ha molts rocs, que poden destorbar el pas del ray, els aparten a un costat, deixant la via ben desembaraçada: y d'això 'n diuen fer una gaura.
El rocam es l'obstacle més terrible ab que han de lluitar els rayers : un moment de distracció del davanter pot ésser de fatals conseqüencies; puix, apart del perill personal en el cas d'estrellar-se el ray, hi ha la perdua de temps per tornar-lo a construir, suposant que puguin recobrar-se les peces escampades.
