Altres vegades, un petit descuit en la direcció, o 'l no pendre bé 'ls passos, sobre tot quan hi ha bifurcació de la corrent, sol fer-los embarrancar entre 'l pedregam, havent de menester molt sovint l'ajuda dels demés companys de colla si fan el viatge reunit. ¡Allavors són de veure 'ls esforços que ha de fer aquella pobre gent, ab aigua fins a la cintura, embarrant fort per somoure aquella immobil baluerna!
Per sortir airós d'aquests y altres entrebancs que puguin presentar-se es que 'l rayer, a més de molta serenitat, ha de posseir llarga experiencia en el seu art y gran coneixement dels rius que navega. Així y tot, no són poques les dificultats que ha de vèncer, car de l'un a l'altre viatge 's troba molt sovint ab el llit del riu completament canviat pels immensos pedregams que hi aboquen les fortes torrentades.
El cuer, que va al darrera com a més inexpert, no passa a ocupar el primer lloc fins que, demostrada la seva suficiencia en un seguit de viatges, se li pot confiar la direcció. Com que mira aigües amunt, o sigui cap a la montanya, quan n'hi ha algun que no arriba mai a devanter, els seus companys li retreuen dient-li que sempre anirà de cara al port, o bé que tota la vida haurà d'arrocegar cànem. Aquesta segona dita prové de l'obligació que tenia 'l cuer de portar les sogues al dirigir-se a enrayar o en viatge de retorn; emperò avuy en dia les fa conduir el mateix empressari junt ab les demés eines de treball.
La navegació en el Segre propriament dit[1] se fa de mig abril o primers de maig fins a mig juliol ordinariament (alguns anys fins a darrers del dit mes), y entre any devegades s'ha aprofitat algun viatge quan plou; emperò no poden exposar-s'hi, puix el cabdal d'aigua es poc regular y escas després d'haver alimentat el canal d'Urgell sota Ponts, en el terme de Tossal. Els rays que són de vigues se fan de cinc trams, y els que porten quadrats consten de quatre. En el Noguera Pallaresa dura més : la primera temporada es de primers de febrer a primers de maig; pleguen cap al juny, per portar massa aigua a causa del desglaç de les neus; torna a començar pel juliol, y no acaba fins a novembre. Els rays se fan de tres y quatre trams.
El transport se fa fins a Lleyda y Tortosa si així convé; emperò, si no ve tota la fusta consignada a un punt determinat y troben comprador en el trajecte, també se desprenen d'alguna partida si l'encarregat té instruccions de l'empressari per fer-ho.
Per la ribera del Segre s'extreuen més de 30,000 peces de diferents classes anyalment, havent arribat alguna vegada a 40,000. De
- ↑ Després d'haver-se-li ajuntat el Noguera, s'hi continúa cap a Balaguer y Lleyda 'l transport de la fusta que baixa per aquest riu.
