seixantens ja no se'n baixa cap; de cuixes, molt poques (dos o quatre); doblers d'abet, ordinariament dèu o dotze, si bé alguns anys se n'han fet un centenar; lo mateix se pot dir de vintiquatrens; de files ne corresponen unes dugues-mil, d'elles poques de les amples, puix no passen d'un centenar; de fustets, uns tres o quatre-cents; de filatons, cinc o sis-mil; de quadradillos, de cent a dos-cents; de quintillos ja no se 'n baixen, per ser mida molt reduïda; de llates se 'n fan un miler; els rolls arriben a quatre o cinc-cents transportant-los a la càrrega del ray; y lo restant, fins a la quantitat anotada abans, correspon a la fusta rodona o vigues, que com se veu, resulta la més nombrosa.
.png)
En el Noguera Pallaresa sofreix més variacions la classe de fusta transportada, però en total no arriba de bon troç al tràfec que s'observa en l'altre riu. Anyalment pot fer-se un càlcul aproximat d'unes 20.000 peces.
El preu que se sol pagar a peu d'enrayar es de 1 pesseta per arbre que dongui una viga y 20 pessetes l'arbre que faci peça de càrrega. Tractant-se d'un bosc distant de ribera, s'han arribat a vendre a ral per arbre y a 20 rals la càrrega.
El valor de la fusta, naturalment, varía segons la classe : com a terme mig pot assenyalar-se 'l de 10 pessetes per peça posada a Lleyda, y 18 pessetes a Tortosa [1], tenint en compte que a aquesta darrera
- ↑ Totes aquestes notes han sigut facilitades pels mateixos tractants de fusta. Un dels de la ribera Pallaresa 'ns dóna, com a terme mig el de 16 pessetes per peça, posada a Lleyda, en quin preu hi anirà segurament comprès el de venda.
