tramades. A la banda del Segre 'ls picadors són del poble d'Alinyà, y els rayers de Coll de Nargó; mentre que a la ribera pallaresa uns y altres indistintament pertanyen a la Pobla de Segur y al poblet de Pont de Claverol, situat davant d'aquella vila, a l'altre costat de riu.
Per començar semblants explotacions, el negociant de fusta adquireix una partida de bosc. Se diu que la compra es a gleva quan hi va comprès tot : fusta grossa y petita. També 's fa l'adquisició a tant per càrrega, o bé per arbre; en el qual cas s'assenyalen els que han d'ésser tallats, posant-se d'acord comprador y venedor. El preu varía segons el bosc sigui al peu dels rius principals y en lloc que permeti enrayar immediatament la fusta, o bé 's trobi més o menys allunyat en riberes secundaries on s'ha de barranquejar, augmentant considerablement les despeses de conducció.
Convinguda la venda d'un bosc així que apunta 'l bon temps, per la primavera, y s'han fos les neus, que podrien destorbar els treballs, hi van els picadors a fer feina, y allà s'instal·len en cabanes per ells mateixos arreglades ab troncs, ramatge y gleva. Com que la temporada sol durar de primers de maig a darrers d'octubre, y generalment se troben lluny de poblat, abans fan bona provisió de recapte, puix són gent que saben tractar-se bastant bé mentres són a la montanya. Per altra part, el fatigós treball que han de soportar exigeix una sòlida nutrició, que sobradament poden proporcionar-se ab el crescut jornal que 's defensen.
Cada picador ha de portar-se les eines de treball, y, lo mateix que an els rayers, al sortir de casa se 'ls avancen unes 25 pessetes, van cobrant altres quantitats, y al final de la campanya liquiden.
Arribats els picadors al bosc, se 'l miren y 'n fan sorts (comprenent part bona y dolenta), que 's reparteixen a l'atzar per començar el treball. No tenen jornal assenyalat, sinó que van a preu fet, cobrant un tant per peça o per cap quan se tracta de fusta rodona, o bé, si es de l'altra mena, a tant per càrrega. Aquesta 'ls la solen pagar a 8, 9 y 10 pessetes, si es arbrat llistat (escollit) y segons sigui la facilitat per adquirir els comestibles y la dificultat dels països y la classe de fusta. Generalment s'assocíen de dos en dos pera distribuir-se millor la feina, repartint-se per igual el guany. Això no vol dir que no hi hagi qui prefereixi anar sol. En un y altre cas, a cada peça hi posen la llur marca o senyal peculiar pera conèixer després el treball de cadascú y cobrar l'import corresponent segons el nombre de càrregues de fusta treballada. D'aquesta manera, mentre dura la temporada, se fan un sou que no baixarà de 10 a 12 pessetes diaries, segons se sigui més o menys llest en el maneig de la destral. La
