Aquesta pàgina ha estat revisada.
URSULA (am molt recel)
Pensa que son pare...
JOAN (posant-se nerviós)
No callaràs més am son pare!
URSULA
I si sortia am la seva, aquell dropo?
JOAN
Vaja, prou: no m'amoïnis, Ursula, no m'amoïnis!
URSULA
Reflexiona que l'Engracieta està cegament enamorada; i si, per mor de lo que avui ens passa, aquest casament s'esbullés...
JOAN (molt nerviós)
Però, què vols? Que vagi a l'Agustinet i l'obligui, tant si li ve bé com no, a que's casi desseguida? Que no veus que això no fa pera mi?
URSULA
Es que air vespre va dir unes coses més tristes a la noia!
JOAN
Què va dir-li ?
URSULA (pausadament)
Que li feia por el casar-se.
