Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

JOAN

Fet i fet no serà res. Ja veuràs avui, quan vingui, com tot allò d'air vespre se li haurà esvait del pensament, i...

UBSULA (interrompent-lo)

Jo'm temo que compareixerà de més mal humor encara.

JOAN (molt nerviós)

Vaja, prou! Acabem d'un cop! No vui aquest neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escolta i no't desconsolis.

ENGRACIETA (sorpresa)

Digueu...

JOAN

(després d'un grau esforç, llagrimejant)

Mira: jo m'he quedat sense feina.

ENGRACIETA (amb esglai)

De debò?

JOAN

M'han despatxat! Però no per mal treballador, ni per haver faltat en res...

ENGRACIETA (posant-se u plorar)

Pobres de nosaltres!