ENGRACIETA
No hi penseu tant en mi!
JOAN
Al bo dels jocs i de les il·lusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig dur-te am mi al treball!
ENGRACIETA
Si hagués nascut en breçol d'or...
JOAN
(interrompent-la am molta emoció)
I de bon matí, tant a l'istiu com a l'hivern, per més fred que fes, si no't llevaves amatenta, jo, el teu pare, pot-ser quan més bonics i més purs eren els teus somnis, venia al llit a despertar-te...
ENGRACIETA
(interrompent-lo, riallera)
I, així que'm vèieu desperta, m'omplieu de petons.
JOAN
Però, després, quan anàvem cap a la fàbrica, te feia passar davant meu, i, si pel carrer t'adormies, te donava cops pera desvetllar-te. I, «Alça, camina, gandula!», te deia, sense veure que t'emmetzinava la vida, total pera res, pera una misèria cada setmana!
