Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ENGRACIETA

No la sé tota.

JOAN

Cuita, filla meva!

ENGRACIETA

No me'n recordo.

JOAN

Aquella cançó tant alegradora, de la joventut. (Acariciant-la am tendresa.) Canta-la, Engnicieta!

ENGRACIETA (agafant-lo pel braç)

Veniu...

JOAN

(deixant-se portar com una criatura) Canta-la, aquella cançó de la joventut!

ENGRACIETA

Us dic que no me'n recordo.

JOAN

Sí, que te'n recordes. Tant alegradora que es! Tant alegradora!

ENGRACIETA (posant-se a cantar)

"No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc.