Aquesta pàgina ha estat revisada.
que ésser jove, sempre jove, am salut i bon humor.»
(En Joan, tot taratlejant la cançó i am la cara enriallada, desapareix poc a poc, acompanyat de l'Engracieta, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula plora, mirant-los. Llarc silenci.)
ESCENA V
L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i la Susagna
(L'Ursula se'n va, plorant, a asseure-s a la vora del braser. Llarc silenci, fins que per la primera porta de l'esquerra compareix l'Engracieta acompanyant la Susagna.)
SUSAGNA (en veu baixa)
No li diguis res.
(L'Ursula segueix plorant, amb el cap enfonsat a la falda. Després d'ún curt silenci, l'Engracieta s'hi acosta poc a poc.)
ENGRACIETA (dolçament)
Mare: mireu, hi ha la Susagna.
URSULA (aixecant el cap)
Ah! Tu?
