Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

SUSAGNA

Tant vells! Tots sols!

URSULA

Resignació, Susagna!

SUSAGNA

Si veies en Valeri! Quina llàstima fa! Tant bo que sempre ha sigut, i veure-s ara, a les seves velleses, sense cap esperança!

URSULA

No't desesperis!

SUSAGNA

Tinguéssim un fill, com vosaltres, pera fer-nos costat i aconsolar-nos! Tinguéssim un fill! Perquè, aont anirem, ara? Haurem d'anar a raure a l'Hospici!

URSULA

No diguis aquestes coses!

SUSAGNA

Quina engunia en Valeri! D'ençà d'air a l'hora de dinar que no ha tastat res. No vol pendre res!

URSULA

Encoratja-l força!