Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA

Vés am compte, Joan! No't propassis de paraules. Val més, si vols fer cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Creu-me!

JOAN

De primer sí, que sóc prou enraonat; però si ni ell ni'l director ens escolten, allavors sabran qui sóc jo!

URSULA

Sobre tot no'ls trenquis el respecte! Mira que aquesta gent tenen molt poder... i si'ls insultes te faran perdre!

JOAN

La veritat sempre sura!

URSULA

Creu-me, no'ls vagis amb orgull ni amb exigències. Com més humil els parlis...

JOAN (interrompeul-la irat)

S'ha de parlar clar i amb el cap ben alt! L'home que demana lo que es just, no ha d'abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se arraulit i tremolós com aquell que pidola caritat!

URSULA

Ja ho sé. Però pensa que ells poden més