Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

URSULA

Aon vas?

JOAN

Deixa-m estar!

URSULA

Però, aon vas? Digues!

JOAN

Vaig a donar pressa an en Valeri, pera que vingui am mi.

URSULA

No, no't moguis, que tu avui estàs molt nerviós. No't moguis de casa! Ja hi aniràs una altra hora!

JOAN

Te dic que'm deixis estar!

URSULA

No, Joan, no!

JOAN

Aparta-t! (Li dóna una estrebada.) Vés! Vui treballar! Vui feina!

(Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula queda plorant, fins que, al cap d'uns segons, compareix l'Engracieta, tota esverada.)