Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

AGUSTÍ

No pas avui.

URSULA

Vols que t'arregli...

AGUSTÍ (interrompent-la)

No. Gràcies. Ja he pres un petit desdejuni.

URSULA (somrient)

Vaja, espera una mica...

AGUSTÍ (agraint-ho)

Us dic que no'm feu res.

URSULA

No faltaria més! S'ha de menjar pera viure; s'ha de menjar, Agustinet. (Rient.) Espera-t, que desseguida estic.

AGUSTÍ

Però, Ursula!...

URSULA (am gran prec)

Dóna-m aquest gust!...

(Desapareix, tol rient, per la primera porta de l'esquerra.)