Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

AGUSTÍ

I t'estimaré sempre!

ENGRACIETA

Sent aixis, per què'm fas aquestes preguntes?

AGUSTÍ

Perquè voldria veure la teva conciencia il·luminada.

ENGRACIETA

Que dubtes de mi?

AGUSTÍ (dignament)

No!

ENGRACIETA

I doncs? Explica-t! No'm facis malpensar!

AGUSTÍ

No alcis tant la veu, que si'ns sentien...

ENGRACIETA (en veu baixa)

Que't fa parlar la desgracia del pare? Que no't veus en cor de mantenir-lo? Que ho fas, pot-ser, pera no deixar el teu? El meu, encara que sigui vell, ens ajudarà en lo que pugui.