Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/158

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ENGRACIETA

Es clar que sí! No li vui veure de negre. Ja ho sé que per tot hi han espines; però, mira, no hi comptem amb elles: pensem no més en les flors.

AGUSTÍ

I si se't claven al cor, les seves espines?

ENGRACIETA

L'amor les arrencarà.

AGUSTÍ (amb ironia)

L'amor!

ENGRACIETA

Posa-t alegre, home! Fes fugir, com jo les tristeses a riallades. Què se'n treu de plorar?

AGUSTÍ

Res, no se'n treu!

ENGRACIETA

Ja m'agrada que atinis en tot. Es clar que m'agrada! Però tu t'hi amoïnes massa. (Rient.) D'un dia'n ve un altre.

AGUSTÍ (amb ironia)

I anar fent, deixant-se portar de la fantasia...