Vés al contingut

Pàgina:Els vells (1903).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA XIV

Els mateixos, més l'Ursula

URSULA

(veient plorar a l'Engracieta)

Engracieta!

ENGRACIETA (abraçant-la, plorant)

Ai, mare, mare!

URSULA

Per què plores? Digues!

ENGRACIETA

Ai, mare meva!

URSULA (a l'Agustí)

Què heu tingut?

AGUSTÍ (no gosant-ho dir)

Res...

URSULA

I, doncs, per què plora l'Engracieta?

AGUSTÍ

No se li pot dir la veritat.